Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Miguel Espinosa guanya el premi Young Economist per la seva recerca sobre la integració vertical de treballadors especialitzats

Miguel Espinosa guanya el premi Young Economist per la seva recerca sobre la integració vertical de treballadors especialitzats

El premi, atorgat pel comitè científic de les Jornades d'Economia Industrial (JEI), valora l'anàlisi del paper dels treballadors especialitzats i de les pràctiques de contractació de les empreses

06.10.2017
Prof. Miguel Espinosa

El recentment contractat professor d'Economia Miguel Espinosa ha estat guanyador del premi Jove Economista a les XXXII Jornades d'Economia Industrial (JEI) celebrades el setembre. El JEI és una reunió anual d'investigadors que treballen sobre economia industrial, que serveix per presentar i discutir els seus treballs. El premi s'atorga a papers excepcionalment originals i d'alta qualitat seleccionats pel comitè científic del JEI, i escrits per investigadors que hagin completat el seu doctorat dins dels últims cinc anys. El guanyador rep una quantitat de 1.000 euros com a premi.

El paper guanyador del professor Espinosa, titulat "Sourcing of expertise and the boundaries of the firm: the case of lobbyists", analitza la funció dels treballadors especialitzats i les pràctiques contractuals d'empreses. Mitjançant el marc teòric desenvolupat per Luis Garicano i el cas específic del lobby industrial dels Estats Units, el professor Espinosa va trobar que les empreses contracten internament treballadors especialitzats (per exemple, lobbistes, tècnics, gerents, advocats...) quan les tasques que les empreses afronten són freqüents, requereixen menys nivell d'habilitat, o quan cal un coneixement específic elevat de cada client per resoldre aquestes tasques.

El benefici de contractar algú internament és l’ habilitat específica que el treballador adquireix per a cada client, encara que el cost inicial pot ser més gran que el d’un treballador subcontractat. Aquest cost s’anomena “cost d’adquisició d’habilitats”. D’altra banda, les empreses poden contractar treballadors externs d’empreses subcontractades. Tot i que aquests treballadors, sovint, adquireixen nivells més elevats d’habilitats que els treballadors de la casa i poden resultar més econòmics, no aporten beneficis des d’un punt de vista intern o cultural de cada empresa. Les empreses poden transmetre el seu coneixement cultural, que és anomenat “cost de comunicació”.

Amb el compromís principal entre experts sobre clients o experts sobre problemes, el professor Espinosa va provar empíricament les seves prediccions utilitzant diferents enfocaments, un dels quals mostra que el vessament de petroli del 2010 produït per BP va augmentar la demanda d’experts d’alt coneixement perquè estudiessin les factures de les indústries d’oli i gas afectades. Aquest increment va representar un augment en el coneixement específic dels problemes que l’empresa necessitava resoldre i, aliens a la predicció teòrica, les firmes afectades van subcontractar més lobbistes externs.

La recerca té a veure també amb altres treballs del professor Espinosa, incloent-hi dos assajos sobre economia organitzativa en el mercat de lobbies.  A “Technological Change and the Boundaries of the Firm: The Case of Lobbysts”, va trobar que les tecnologies que fan decréixer el cost d’adquisició d’habilitats  específiques incrementen el nivell de la integració vertical en l’economia i l’avantatge dels proveïdors externs, però disminueix la desigualtat de guanys en l’economia. Per altra banda, les tecnologies que fan disminuir el costos de transmissió de coneixements específics de cada empresa disminueixen la integració vertical en l’economia i incrementa tant l’abast dels proveïdors externs com de la desigualtat de guanys. El professor Espinosa mostra teòricament com i per què aquests mecanismes es produeixen i utilitzen xocs exògens en el mercat de lobbistes per provar aquestes prediccions.

En un altre assaig, “Market Concentration ald Lobbying Expenditures”, mostra que, contràriament a la creença comuna basada en les teories de l’acció colectiva,  les indústries menys concentrades gasten més en esforços en lobbys que les indústries més concentrades. Per tal d’explicar-ho, Espinosa explora la dimensió del nivell d’exclusió de bens que són objecte de pressió, i mostra que les indústries menys concentrades tendeixen a pressionar més fortament per productes exclosos.

Controlant el nivell d’exclusió dels seus objectius de promoció, es restableix la predicció estàndard de l’acció col·lectiva. El professor Espinosa proporciona un model que inclou el nivell d’exclusió de béns i utilitza dades de lobbyng de ciutats del Estats Units per fer les seves prediccions.

Coneix més sobre la recerca del professor Espinosa:

Categories: